CRÒNICA DEL DARRER ROM

Així es titula un dels contes de Jesús Moncada, un dels escriptors més reconeguts de les nostres terres. La seua obra ajuda a entendre la realitat dels nostres pobles que, com la de Mequinensa, està molt lligada a les persones i formes de viure que han transcorregut en el passat. I, a la inversa, la coneixença d’este territori ens ajuda a comprendre la profunditat de l’obra de Moncada.

Aquest conte és, possiblement, el que relata de forma més condensada com van viure els mequinensans els catorze anys que va tardar a executar-se la condemna sobre la vella Mequinensa. Hi apareixen reflexions del vell Palau i del propi autor en primera persona.

En Palau relata com la frase: “Em voldria morir abans de veure-ho”, expressada per tants veïns vells del poble, no és altra cosa que una mostra d’incredulitat davant l’amenaça, ja que “Costa d’empassar que t’hagin de colgar el poble on vius tu, on sempre han viscut els de la teva sang, i que te n’hagis d’anar qui sap on. No, no podia ser veritat. Però ho va ser. I un dia van començar les obres…”

Moncada aconsegueix, com sempre d’una forma senzilla, fer-nos tremolar amb les inquietuds d’uns veïns que han de ser arrencats i trasplantats a una nova Mequinensa uns centenars de metres enllà. “Ningú no ens aclaria què havia de ser de nosaltres, com si el destí de tot un poble no tingués importància!”

La decrepitud d’un poble a punt de ser abandonat, després de catorze anys de trasbals, es reflecteix en cada racó “Una herba estranya va començar a créixer entre els codissos de l’empedrat dels carrerons del poble, com un preludi de destrucció i de ruïna. Va aturar-se el rellotge del campanar, ja no va anar mai més; i no calia, perquè ja tothora regnava l’angoixa i la incertesa”.

Els catorze anys de lluita, “aspra com un renec”, van servir per aconseguir que tot el poble fos indemnitzat, ja que a més a més, l’empresa tenia la intenció inicial d’indemnitzar només als propietaris de la meitat de poble que havia de ser inundada. Però també van servir per acceptar que el poble havia de desaparèixer, que els carrers pels quals les cames s’orientaven soles, els racons preferits per gaudir de la companyia, del paisatge o simplement del solet quedarien esborrats per sempre… Potser als de secà ens costa entendre la relació que tenen amb el riu els habitants de ribera, però per a ells és un membre més de la comunitat com ho pot ser l’oratge. “Perquè, desenganya’t treu-t’ho del cap i fica-t’ho als peus, això ja no és un riu; un riu es mou, creix i meix, aquí fa torna, allà mossega la vora, ara s’emprenya i tenim riuada: un riu és viu. Aquest ja l’han fet malbé; és mort, és com un home capat. Si ara el poguessin veure els patrons que navegaven per l’Ebre d’abans amb els llaüts, la pena els sacsejaria els ossos!”

En el cas de Mequinensa el final va ser tràgic i definitiu. “Demà em toca anar-me’n; ja no tornaré més. No voldria veure com m’enrunen la casa..”. Exceptuant Faió, els altres pobles de la zona hem estat de millor sort, però igualment alguns dels nostres veïns han abandonat el poble per diverses raons. Ha arribat un moment en el qual que s’executi o no una sentència imposada per tots i per ningú depèn només de nosaltres mateixos; de que sapiguem o no aferrar-nos a la nostra identitat per transformar les fortaleses del territori en oportunitats de futur. Ha arribat un moment en que hem de decidir què volem oferir als visitants, però també què volem oferir-nos a nosaltres mateixos i als que han de nàixer.

Tenim la sort de viure en uns pobles completament arrelats al seu entorn i, gràcies al testimoni de Jesús Moncada, d’entendre el que significaria haver-los d’abandonar “Jo, com el vell Palau, sóc mequinensà i me’n recordo de tot: d’allò que dic i d’allò que callo i potser no podré dir mai”. Ara ens queda trobar les paraules i els fets per assegurar el nostre futur!

Podeu descarregar-vos el conte al següent enllaç: Crònica del darrer rom. Jesús Moncada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s